Des de l'any 2004, Equip BCPN, SLP està treballant en diverses de les illes de Cap Verd, desenvolupant estudis estratègics que tenen un seguit d'objectius i estratègies de futur. Aquestes treballs tracten d'establir unes pautes per a un desenvolupament turístic sostenible, ordenat i controlat, en el qual es tinguin en compte els valors del territori i es respectin.

El Projecte d’Intervenció Integral del nucli antic d’Olesa de Montserrat es va fer a través de la convocatòria d’ajuts per a la Millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial de 2008. El projecte va suposar una continuïtat en l’acció desenvolupada per l’ajuntament de revitalització integral de l’àrea urbana més antiga de la ciutat, per retornar-li el rol de centralitat urbana que li correspon i millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Este documento de Diagnóstico preliminar formaba parte de la primera fase de la Estrategia para la sostenibilidad de la costa, llevada a cabo del Ministerio de Medio Ambiente. Concretamente, el despacho se encargó del asesoramiento urbanístico en la demarcación hidrográfica de Cataluña para la consultora Prointec. Este Diagnóstico se consideró preliminar en cuanto que se debía contrastar con el resto de administraciones y actores, pero se elaboró en detalle por el grado de estudio y el nivel de definición espacial.

Terrassa és una ciutat madura, que juga un paper destacat dins la Regió Metropolitana, perquè actua com element articulador d’una part significativa del sistema de ciutats d’aquesta Regió. Aquest paper s’ha reforçat especialment en les dues últimes dècades, com a conseqüència de la millora en les infraestructures. Amb el pas del temps algunes d'aquestes infraestructures han resultat insuficients.

Aquest document, que va ser un encàrrec de l’INCASÒL, recull les reflexions i propostes urbanístiques sobre les potencialitats de l'àrea urbana situada als barris sud de Badalona, prenent com a punt de partida la possible transformació del barri de Sant Roc. Els treballs obren una perspectiva àmplia sobre la posició urbana i metropolitana d'aquest àmbit de la ciutat, perquè les dinàmiques actuals i les futures no es poden entendre si no és des d’aquesta visió global.

La connexió de les xarxes espanyola i francesa per la Jonquera oferia a la ciutat de Figueres la possibilitat d'aparèixer en el map europeu de les ciutats amb estació per al TAV. La discusió sobre el pas de la via va girar al voltant de la posició que havia d'ocupar, a ponent, a llevant o soterrada per la traça actual. En una darrera fase es va elaborar un projecte de cooperació transfronterera (INTERREG) i un Pla per a l'obertura de l'avinguda de la Nova Estació. 

Aquest estudi va ser una reflexió sobre el futur paisatgístic, urbanístic i territorial de la comarca del Garraf en un moment en què la Generalitat estava redactant els plans territorials i havia començat a treballar en el de la Regió Metropolitana de Barcelona. Es va partir de les previsions de creixement de Catalunya i la Regió Metropolitana per a l'any 2026, així com els estudis endegats pel Consell Comarcal.

Los trabajos para el Valle del Gran Rey en la isla de La Gomera se iniciaron en el 2002, cuando se asesoró a la empresa pública GesPlan S.A. en la redacción de un diagnóstico propositivo previo a la redacción del Plan Territorial Parcial del Litoral del Valle, encargado por el gobierno de Canarias. Años más tarde este plan entró a formar parte del proyecto OLITORA, de Ordenamiento y Dinámica de la Franja Costera, que se enmarcaba en el Programa de la Iniciativa Comunitaria INTERREG III B, Azores-Madeira-Canarias.

El treball de Boavista és un encàrrec de l'empresa estatal de Cap Verd per a l'estudi del desenvolupament turístic d'aquesta illa, que és l'única sortida econòmica que se'ls ofereix. El problema que es planteja és que normalment les inversions que hi estan interessades tenen per costum imposar les seves condicions, a exigir els millors terrenys i a tenir una total autonomia en la seva execució.

En aquest informe es va fer una aproximació a aquelles qüestions territorials que podien servir per avaluar el grau d’autonomia que podia assolir el municipi de Cadaqués en relació a l’ordenació de la comarca de l’Alt Empordà i viceversa. Metodològicament, es van fer dues lectures dels materials i un reconeixement detallat del lloc.

La redacció d'aquest estudi va ser un encàrrec a tres universitats catalanes: UdG, UB i UPC, sota la direcció d'aquesta última, per reflexionar sobre el futur de la ciutat, en un moment de grans canvis de la seva posició geoestratègica, per la desaparició de les fronteres, la construcció de noves infraestructures de comunicació i l'auge i protagonisme del sistema turístic de la costa.

Aquest estudi tenia per objecte analitzar des des diferents perspectives les ciutats immediates que formen l'arc metropolità, dins de la Regió Metropolitana de Barcelona. Les set ciutats que es van analitzar eren Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú.

A la dècada dels 70, en els darrers anys del franquisme, van aparèixer a Espanya una sèrie de moviments socials que denunciaven les males condicions de vida a la ciutat. La falta de mecanismes democràtics feia impossible un canvi que parés la dinàmica especulativa i esmenés les grans mancances. En aquest context, la majoria de les associacions de veïns de Barcelona es van convertir en plataformes reivindicatives a favor dels drets urbans de la població i d'un habitatge digne. 

El projecte va sorgir d'uns primers treballs d'assessoria en temes turístics-costaners per a la Revisió del Pla General d'Urbanisme de Calvià, dirigit pels arquitectes Eduardo Leira i Damián Quero. Inicialment, aquest assessorament havia de circumscriure als problemes de la costa i a les estratègies de rehabilitació del teixit turístic del litoral, però a causa de la situació especialment greu en alguns dels seus trams, es va demanar que s'estudiés com resoldre un d'ells, Magaluf.

Vam rebre l'encàrrec de ser els assesors en qüestions turístiques i costaneres de la Revisió del Pla General d'Urbanisme de Calvià, dirigit pels arquitectes Eduardo Leira i Damián Quero. Es van redactar dos documents, La costa como espacio turístico. Equipamiento y paisaje i Las piezas mínimas del territorio turístico. El treball es va completar amb una proposta de desenvolupament turístic: La Marina.

El projecte per a la Marina de Calvià va ser una aposta per canviar la dinàmica de degradació que estava patint la urbanització de Magaluf i introduir un element que permetés refer tot el conjunt. Com a proposta ambiciosa va requerir d'un estudi de viabilitat tècnica que va servir per fixar el projecte definitiu.

El passeig marítim de Sant Antoni de Calonge forma part d'un grup de treballs encarregats per la Direcció General de Ports i Costes del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme per resoldre la façana urbana de diversos punts de la costa espanyola. D'aquest período en destaquen tres treballs: el passeig marítim de la Vila Olímpica de Barcelona, el de Platja d'Aro i el de Sant Antoni de Calonge.

El Estudio sobre las parcelaciones, asentamientos y núcleos de población en el suelo urbanizable y no urbanizable de Mallorca encargado por el Ayuntamiento de Palma permitió discutir sobre los procesos de transformación residencial del suelo rural, desde sus orígenes históricos en forma de possessions hasta sus formas contemporáneas de las parcelaciones ilegales.

Aquest informe que ens va encarregar l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va supusar una oportunitat per comprovar l'operativitat dels mètodes d'estudi del paisatge que s'estaven forjant en aquest despatx. L'autopista A-7 és el tercer cinturó de Barcelona i un tram de l'eix de connexió entre Europa i la península ibèrica. Des de la seva construcció –com un corredor viari autista amb el territori pel qual transita–, s'ha reclamat la seva transformació en un gran eix territorial i en la rambla central de la ciutat metropolitana del Vallès.

Quan es va reinstaurar la Generalitat provisional de Catalunya es va dur a terme una operació massiva de revisió del planejament urbanístic municipal dels territoris catalans que tenien majors deficiències urbanístiques. Aquesta operació es va organitzar a partir de plans de caràcter supramunicipal, que agrupaven municipis segons criteris territorials i de cohesió urbana. L'encàrrec que vam rebre incloïa els tres municipis de la vall del Ridaura: Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Santa Cirstina d'Aro.

Els primers treballs professionals com a arquitectes de Ricard Pié i Rosa Barba es van realitzar a la comarca del Baix Penedès. Posteriorment, aquesta relació es va transformar en un compromís amb diversos moviments cívics i culturals que van aparèixer durant la transició política espanyola: l'Assemblea de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana (CCC) i altres.

El primer dels treballs va ser l'estudi detallat de la situació de la població resident i de l'estat dels habitatges, a través de l'aixecament d'una detallada topografia social i urbanística del conjunt. El Laboratori d'Urbanisme de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i, en especial, la tesi doctoral del professor Joan Busquets, havien estudiat el fenomen de la urbantizació marginal a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i havien pres el barri de Vallbona com un dels casos d'estudi.