El projecte va sorgir d'uns primers treballs d'assessoria en temes turístics-costaners per a la Revisió del Pla General d'Urbanisme de Calvià, dirigit pels arquitectes Eduardo Leira i Damián Quero. Inicialment, aquest assessorament havia de circumscriure als problemes de la costa i a les estratègies de rehabilitació del teixit turístic del litoral, però a causa de la situació especialment greu en alguns dels seus trams, es va demanar que s'estudiés com resoldre un d'ells, Magaluf.

Davant de la gravetat de la situació, no era possible actuar amb els medis de reforma i millora que s'havien utilitzat en altres zones turístiques –el disseny de l'espai públic i la rehabilitació i millora de les instal·lacions turístiques–; s'havia de plantejar la possibilitat d'utilitzar el material “especulatiu” que normalment feien servir els grans promotors per reconduir la situació. La zona del Magaluf era una àrea turística molt degradada, que havia esgotat el seu front marítim i s'afanyava a urbanitzar la seva part del darrera amb una edificació més intensa, augmentant així els problemes del conjunt. El projecte de Marina va ser una aposta per canviar aquesta dinàmica i introduir un element que permetés refer tot el conjunt. Era una urbantizació que s'havia situat en una zona de saladars, l'ocupació de la qual s'havia endarrerit per dificultats tècniques i perquè el seu “sanejament” l'havia convertit en una deixalleria i un abocador. La introducció d'una gran làmina d'aigua i la creació d'un port interior modificava la geografia del lloc i donava noves possibilitats al conjunt per tornar a definir el seu rol.