Quan es va reinstaurar la Generalitat provisional de Catalunya es va dur a terme una operació massiva de revisió del planejament urbanístic municipal dels territoris catalans que tenien majors deficiències urbanístiques. Aquesta operació es va organitzar a partir de plans de caràcter supramunicipal, que agrupaven municipis segons criteris territorials i de cohesió urbana. L'encàrrec que vam rebre incloïa els tres municipis de la vall del Ridaura: Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Santa Cirstina d'Aro.

Aquest encàrrec es va realitzar de forma conjunta únicament en la fase d'estudis previs, perquè amb l'arribaba del primer govern de Jordi Pujol, la Generalitat es va desentendre del format supramunicipal. Des del punt de vista disciplinari, el treball d'aquests plans va recollir tota l'experiència metodològica iniciada amb la revisió del PGM –amb estudis molt propers als models analítics que s'estilaven en aquells moments– i els treballs morfotipològics que es desenvolupaven a la universitat. Així mateix, la redacció d'aquests plans va obrir nous camps en la recerca del paisatge i l'estudi de les característiques específiques de l'urbanisme turístic. El turisme va aparèixer com un sector especialment sensible a les qüestions del paisatge, mentre que l'urbanisme turístic es va presentar com una manera de fer amb faïments diferents als de la ciutat industrial. La transformació salvatge de la Costa Brava i, en general, de tota la costa espanyola va obrir la possibilitat d'estudiar en brut les fòrmules espontànies de desenvolupament turístic i els acords i desacords entre els interesos d'aquest sector i les pràctiques i proposicions de l'urbanisme ortodox.