La redacció d’aquest Pla especial és un bon moment per repensar l’ordenació del parc i avaluar i reformular els objectius que es plantejava el Pla general. Lleida és una ciutat de dos turons. El turó de la Seu ha quedat al centre de la ciutat, envoltat, convertit en el parc central. El turó de Gardeny ha quedat a l’extrem sud-oest de la ciutat, presentant-se com un contrapunt al parc fluvial de la Mitjana.

La redacció del Pla Especial de Reforma Interior i de Protecció de l'Àmbit Visual del Port –que va merèixer el Primer Premi Gabriel Alomar de Mallorca de 1996–, va afrontar de forma específica la qüestió de la configuració geogràfica del lloc; de la forma d'olla tancada del seu enclavament. Aquesta condició feia que l'entorn de l'espai portuari fos molt sensible als impactes paisatgístics de qualsevol intervenció en les parets d'aquest petit amfiteatre.

Dins dels treballs d'ordenació de poblacions i paratges d'alta qualitat es troba l'ordenació del centre històric de Pollença. Aquest nucli –situat al litoral nort de Mallorca, separat de la costa– conserva un alt valor ambiental i patrimonial gràcies a la cura que van tenir una sèrie d'arquitectes al servei de l'administració local, que van veure en aquest nucli una plataforma per acollir l'activitat artística de l'illa.

El Pla Especial de Reforma Interior del barri de Vallbona va ser el document que va tancar el procés de substitució i enderroc dels habitatges en pitjor estat per donar pas a un altre de normalització, que havia de servir per impulsar la millora del parc edificat gràcies a la seva legalització i atraure nova població per renovar i augmentar el pes demogràfic del barri en el conjunt de la ciutat. Aquests objectius no s'han aconseguit fins no fa gaire de forma espontània.

En paral·lel als plans generals d'aquest període, que constituïen la principal línia argumental del treball professional del despatx, hi va haver alguns treballs d'ofici que van terir el valor de la posada en pràctica d'alguns arguments. En aquest document, el PERI de La Miranda —Sant Just Desvern, Àrea Metropolitana de Barcelona— el dibuix del plànol va constituir l'argument central del pla. Es tractava d'utilitzar la caligrafia del plànol com a part fonamental del discurs del projecte.

El Pla Especial de Millores del Torrent de Tapioles va ser un planejament instrumental de construcció de 170 habitatges de promoció pública, per reallotjar la població que tenia majors problemes socials i un habitatge en condicions més precàries.