Els primers treballs professionals com a arquitectes de Ricard Pié i Rosa Barba es van realitzar a la comarca del Baix Penedès. Posteriorment, aquesta relació es va transformar en un compromís amb diversos moviments cívics i culturals que van aparèixer durant la transició política espanyola: l'Assemblea de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana (CCC) i altres.

Aquest fet, així com la possibilitat d'accedir a diversos materials d'estudi, va fer que aquesta comarca –amb excepció de la seva façana marítima– es va convertir en un laboratori personal de treball i recerca; un lloc on contrastar els debats territorials i urbanístics que s'estaven produïnt tant en el món acadèmic com en el polític i cultural.

Durante aquests anys, es van presentar vàries comunicacions a les sessions científiques organitzades pel CCC –la distribució de la propietat com a herència de l'evolució econòmica de la comarca, la xarxa de comunicacions o el sistema de poblament de la comarca–; es van realitzar diverses feines –un inventari del cadastre de rústica de tota la comarca, l'anàlisi morfològica de tota la cubeta geogràfica amb la confecció de mapes clinomètrics i hipsomètrics o el mapa de vegetació–, i es van fer certes aplicacions directes de formulacions, com les de Christaler –per explicar la distribució territorial de la població–, les regles de formació i evolució dels tipus arquitectònics i d'altres. Totes aquestes feines van servir posteriorment per a la redacció dels plans d'ordenació urbanística municipal dels municipis de l’Arboç, Banyeres i La Bisbal del Penedès; el Pla Especial de Protecció de Sant Vicenç de Calders, i el mapa de la comarca del Atlas La identitat del territori català, confeccionat pel Laboratori de'Urbanisme per a l'acte final del CCC.