El primer dels treballs va ser l'estudi detallat de la situació de la població resident i de l'estat dels habitatges, a través de l'aixecament d'una detallada topografia social i urbanística del conjunt. El Laboratori d'Urbanisme de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i, en especial, la tesi doctoral del professor Joan Busquets, havien estudiat el fenomen de la urbantizació marginal a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i havien pres el barri de Vallbona com un dels casos d'estudi.
El treball va partir dels arguments que es formulaven en aquests documents, aprofundint-hi fins a tenir un coneixement molt detallat de les condicions socials i de l'edificació del lloc, per poder controlar els efectes de qualsevol actuació pública fins al darrer detall. Tal como es recollia en els documents d'aquell moment, l'objectiu principal de l'estudio era confeccionar una base de dades per desenvolupar “una propuesta de vivienda popular”. La lluita del barri s'havia centrat, en primer lloc, en la consecució dels serveis urbans mínims –xarxa d'aigua i de clavegueram–, per després reivindicar la construcció de dos equipaments bàsics: l'escola i un centre cívic. En aquell moment era prioritari resoldre el problema de l'habitatge per poder garantir que tots els veïns puguessin quedar-se al barri. Aquest estudi va permetre posar les bases per desenvolupar dues estratègies urbanístiques municipals: la redacció del Plan Especial del Torrent Tapioles i el projecte de 170 habitatges socials, i el Pla Especial de Reforma Interior. La primera era una mesura de xoc per tal de resoldre els problemes més urgnets, mentre que la segona era el reconeixement públic d'haver entrat en la "normalitat" urbanística.