Des de l'any 2004, Equip BCPN, SLP està treballant en diverses de les illes de Cap Verd, desenvolupant estudis estratègics que tenen un seguit d'objectius i estratègies de futur. Aquestes treballs tracten d'establir unes pautes per a un desenvolupament turístic sostenible, ordenat i controlat, en el qual es tinguin en compte els valors del territori i es respectin.
Els Plans Directors Municipals (PDM) són un instrument de planejament que regeixen l’organització espacial de la totalitat del territori municipal que abracen. L’objectiu dels mateixos és l’ordenació i el desenvolupament dels municipis de São Miguel, São Salvador do Mundo i Santa Cruz.
La redacció del POUM de Calafell s'enfronta a dos tipus de qüestions, a un conjunt de tòpics que són comuns a d'altres municipis, per grandària, població, activitats o situació, i a singularitats, problemes i potencialitats, que la distingeixen de la resta i que, sovint, són la clau para dur a terme els reptes futurs.
Els criteris, objectius i solucions generals que es proposen en el nou POUM responen a la pregunta sobre què vol ser la ciutat d’Igualada en els propers anys. La resposta es pot resumir en una frase: preveure una ciutat per a 50.000 habitants de dret, capaç de liderar el desenvolupament de la comarca i del continu urbà que constitueix l’àmbit ordenat pel Pla director urbanístic d’Òdena.
Aquest POUM és el resultat de la revisió de les Normes Subsidiàries de Peralada, aprovades definitivament el dia 7 d’octubre de 1993. El pla aposta clarament per un model compacte, que eviti la dispersió en el territori, classificant d’urbanitzable els sòls situats entre el nucli i el golf, a la vegada que aposta per la rehabilitació i la renovació del sòl urbà.
El pla pretenia posar al dia les propostes urbanístiques del Pla general de 1986, introduir les recomanacions dels planejaments territorials i prendre posicions davant les noves condicions d’accessibilitat que presentava el municipi. També es furmalava la necessitat de requalificar el turisme, ordenar el paisatge, gestionar el medi i reconsiderar la qualitat i quantitat de l'oferta urbanística.
La revisió del POUM de Sant Fost de Campsentelles suposa la revisió del pla vigent, aprovat el 18 de febrer de 1987, i del seu desplegament fins l’actualitat. El procés de revisió del planejament urbanístic vigent es va iniciar a principis de l’any 2000 i el juliol de 2001 es va sotmetre a informació pública el document de l’Avanç de Pla.
El Pla de Torroella de Montgrí, que havia guanyat el Premi Nacional d'Urbanisme de 1983, s'havia plantejat tres grans reptes: recuperar l'autoestima de la població a través d'un reconeixement del valor patrimonial del seu territori, eliminar falses expectatives urbanístiques que tacaven pràcticament tota la plana al·luvial, i proposar una ordenació molt minuciosa de la seva forma arquitectònica.
La Revisión del Plan debía proteger los núcleos históricos y el espacio rural; al mismo tiempo, debía dotar a este enclave de una estructura acorde con la escala que tenía y podía tener. Como solución a estas cuestiones y para mantener la continuidad entre el espacio urbano y el agrícola se optó por tomar la red viaria rural como soporte de la red urbana, favoreciendo un tránsito moderado entre lo urbano y lo rural, de acuerdo con las condiciones del lugar.
La revisión del plan se presentó como un trabajo de arqueología urbana y territorial, en el que estudiar y proteger tanto el conglomerado edificado como el espacio rural. Por la forma como se trabajó y por las diferencias que planteaba con respecto a todo lo que se había hecho anteriormente, el plan de Alcañiz fue un trabajo artesanal. Se intentaba, sobre todo, preservar sus valores paisajísticos y de ciudad monumento, porque este era el único patrimonio colectivo que podía servir para recuperarse y construir un futuro diferente.
L'ordenación urbanística de Castell-Platja d’Aro formava part de la revisió del planejament de tres municipis de la vall del Ridaura. Va ser un treball que plantejava nombrosos interrogants, perquè es tractava d'un municipi exclusivament turístic que s'havia desenvolupat sense un planejament creïble. Tot i els antecedents -el caos i la corrupció que hi havien regnat-, s'apreciava un cert ordre tant en el traçat de la xarxa viària com en la distribució d'usos en el territori.
Les característiques urbanes de Sant Feliu de Guíxols són molt diferents a les de Platja-Castell d’Aro, municipi situat també a la vall del riu Ridaura, tot i que un i altre són peces complementàrias i indisolubles. Sant Feliu és una ciudad marítima, situada en un petit amfiteatre natural –de fundació real–, la raó de ser de la qual va ser contrarrestar el poder de l'Església i controlar un port estratègic.
El segon pla que vam redactar va ser el de l’Arboç. En aquest cas, el treball va ser una oportunitat per repensar el futur d'una població a partir de la reinterpretació del seu passat. La redacció del Pla podia ser una bona ocasió per esbrinar perquè el seu esplendor passat no tenia continuïtat en el present, i per preguntar-se com havia d'afrontar el seu futur. Aquesta petita vila era una població amb una dinàmica urbana molt reduïda en aquell moment, tot i que havia tingut un passat relativament important.
El primer plan d'ordenació que es va redactar va ser el de Banyeres del Penedès, un municipi agrícola de menys de 2.000 habitants, que depenia econòmicament dels llocs de treball que oferia una de les grans indústries que es trobaven a la comarca. Va ser un document segurament excessiu, en relació amb les tensions urbanes que patia, però ens va servir per reflexionar sobre la relació històrica que hi havia entre les transformacions econòmiques de l'agricultura i les formes de colonització del territori.
Després de treballar en la redacció del PGM de Barcelona, el primer encàrrec professional va ser l'elaboració d'un document d'anàlisi i d'alternatives a les propostes presentades en un concurs de caràcter restringit –que va organitzar l'Àrea Metropolitana de Barcelona– per a l'ordenació de la nova ciutat (ACTUR) de “Riera de Caldes”.
