El mes de desembre de 2010 es va aprovar el subprojecte de recerca "El nou mapa de l'habitatge", presentat a la convocatòria 2010 d'ajuts per a la realització de Projectes d'Investigació Fonamental no orientada (BOE del 31 de desembre de 2009), amb Ricard Pié com a investigador principal. Aquesta convocatòria es troba dins el marc del Plan Nacional I+D+I 2008-2011 que du a terme la Subdirecció General de Projectes de Recerca del Ministeri de Ciència i Innovació.
El Ministeri va encarregar el seguiment de les propostes que havien rebut ajuts en la convocatòria 2010 per a la creació i rehabilitació d'allotjament universitari, que corresponien a 15 campus. Les propostes incloïen la rehabilitació de col·legis majors, la construcció de residències i la continuació de programes d'intermediació en el lloguer a estudiants i personal de la universitat. Aquest treball va servir sobre tot per conèixer la situació, estat i tipus d'oferta d'allotjament en les universitats espanyoles.
El Ministeri d'Educació, a través de la Dirección General de Formación y Orientación Universitaria de la Secretaría General de Universidades, va encarregar a la Universitat Politècnica de Catalunya la redacció d'un estudi sobre l'allotjament universitari a Espanya. L'objectiu d'aquest estudi era posar les bases per a la redacció del Pla Estratègic de l'Allotjament Universitari a Espanya (PEAUE), així com participar en els debats de l'Observatori de beques i ajuts del Ministerio d'Educació.
La reflexió sobre els efectes del TAV a la ciutat s'inicia amb ells treballs interns de l'Ajuntament de Barcelona per preparar l'arribada del tren a l'estació de la Sagrera. En els anys 1989-91 hi havia un total desconeixement sobre aquest tema, tant en allò que fa referència als problemes tècnics de la via com als efectes de l'aparició d'aquest nou mitjà de transport. Les recerques en curs s'han centrat en l'avaluació dels efectes de l'arribada del tren a les ciutats mitjanes i les expectatives que això genera.
El projecte Artemis va servir per debatre l'especificitat de l'enfocament paisatgístic pel que fa al tractament de l'espai rural. L'objectiu era confeccionar un programa informàtic que servís per analitzar les característiques dels paisatges rurals i avaluar els patrons residencials de baixa densitat que podien ser compatibles i adequats per a cadascun d'ells. Amb aquesta finalitat es va treballar en l'establiment d'un protocol per descriure les condicions paisatgístiques de l'espai rural de diverses àrees de l'Europa mediterrània.
Una de les investigacions que es van derivar del pas de Ricard Pié per l'Ajuntament de Barcelona va ser l'estudi de les arquitectures de les activitats emergents, en el qual es buscava com adequar el planejament urbanístic a les noves formes urbanes de l'activitat econòmica, en els camps tradicionals de la indústria urbana, les oficines i l'activitat comercial.
La reflexió sobre el turisme es va iniciar amb la revisió dels plans d'ordenació urbanística de diversos municipis de la Costa Brava. Davant d'un urbanisme metropolità i el de base rural en el qual s'havia treballat, l'urbanism turístic apareixia com una fórmula heterodoxa i extremadament depredadora del territori, que es presentava com un altre desenvolupament més d'un sistema econòmic que convertia qualsevol nova demanda social en una altra fórmula perr augmentar la seva activitat i incrementar els hàbits de consum.
Els plans de la Costa Brava van permetre que entréssim en temes de paisatge, turisme i litoral, entenent aquest espai com un dels de major ús social i una problemàtica específica, producte de la seva condició de territori fronterer entre la terra i el mar. Es va assessorar la Dirección General de Puertos y Costas del MOPU en qüestions urbanístiques i es va realitzar un estudi de la costa catalana per avaluar els efectes que podia tenir la nova Llei de Costes i establir els criteris per a intervencions que s'han de dur a terme.