La reflexió sobre els efectes del TAV a la ciutat s'inicia amb ells treballs interns de l'Ajuntament de Barcelona per preparar l'arribada del tren a l'estació de la Sagrera. En els anys 1989-91 hi havia un total desconeixement sobre aquest tema, tant en allò que fa referència als problemes tècnics de la via com als efectes de l'aparició d'aquest nou mitjà de transport. Les recerques en curs s'han centrat en l'avaluació dels efectes de l'arribada del tren a les ciutats mitjanes i les expectatives que això genera. 

La recerca va iniciar-se amb l'organització d'un seminari-taller i va continuar amb l'estudi de les estacions que se situaven en un teòric eix europeu nord-sud, que connectava les primeres estaciones europees de la línia París-Lió amb les espanyoles –Sevilla, Madrid i Barcelona– pel sud, i amb les de Lille i Londres pel nord. D'aquest grup d'estacions, que es va completar amb les d'Abando i King’s Cross, es va analizar la seva connexió territorial, urbana i la seva forma arquitectònica. Aquesta anàlisi va permetre establir una classificació tipològica: primeres estacions d'ús exclusivament ferroviari, al centre de la ciutat; la de les especulatives, en les antigues estacions de mercaderies actualment a la perifèria interior de les grans ciutats, i la de les aeroportuàrias. L'estudi va obrir el deba sobre els efectes territorials d'aquest nou medi i els riscos que augmentessin els desequilibris territorials si es produís un efecte d'implosió de les grans ciutats i un altre d'explosió dels territoris no connectats. D'allí va sorgir la necessitat de plantejar-se la qüestió de forma integrada: l'estació, com un intercanviador modal, i el ferrocarril, com una xarxa integrada de tres serveis: rodalies, interurbana i mercaderies. Finalment, la recerca va derivar cap al paper de la nova xarxa d'alta velocitat com a suport d'uns serveis regionals interurbans d'alta velocitat i la importància de les estacions a les ciutats mitjanes, com a elements al servei del territori.