El Pla de Torroella de Montgrí, que havia guanyat el Premi Nacional d'Urbanisme de 1983, s'havia plantejat tres grans reptes: recuperar l'autoestima de la població a través d'un reconeixement del valor patrimonial del seu territori, eliminar falses expectatives urbanístiques que tacaven pràcticament tota la plana al·luvial, i proposar una ordenació molt minuciosa de la seva forma arquitectònica.Les preocupacions de l'ajuntament se centraven en les dificultats que afectaven el turisme i en la importància que prenien el medi i el paisatge; i en la necessitat d'articular des del punt de vista urbanístic la complicada relació entre el nucli històric i el marítim. La revisió del pla va posar la qüestió del medi ambient i el paisatge en el centre d'atenció, actuant en tots els camps que l'afectaven –en especial, en la recuperació dels espais naturals, com un saladar que estava en procés d'urbanització–, com una mesura absolutament necessària en un espai turístic. Al mateix temps, va iniciar la transformació de la carretera que uneix els dos nuclis històrics en un eix territorial i d'articulació dels diversos assentaments des de l'Estartit fins a Torroella, passant per les urbanitzacions intermèdies, com a desenvolupament alternatiu al del front de mar. El document també es va preocupar de presentar l'ordenació com un programa detallat d'operacions encadenades en el temps i en l'espai –per fer possible el canvi d'orientació que proposa el pla– i va posar una especial atenció en el dibuix de la normativa, com un pas més per a la millora del desenvolupament de l'espai privat.