L’ajuntament de Figueres va iniciar al 2004 els estudis per a la reordenació urbanística del sector objecte d’aquest document de modificació puntual del pla general, amb la finalitat de preparar urbanísticament aquesta zona en relació a la previsible ubicació de l’estació del tren d’alta velocitat en el terme municipal de Vilafant, en direcció a la prolongació del carrer Avinyonet.

La connexió de les xarxes espanyola i francesa per la Jonquera ofereix a la ciutat de Figueres la possibilitat d’aparèixer en el mapa europeu des del moment en què el Ministeri d’Obres Públiques es planteja la construcció d’una plataforma tècnica en aquest punt, convertint-se en la primera estació del TAV i en la porta ferroviària del país. Des dels primers estudis del traçat del tren en l’entorn de Figueres, la discussió sobre el pas de la via se centra en tres propostes: el pas per ponent, al costat de l’autopista —l’opció preferida pel Ministeri d’Obres Públiques i la Direcció d’Urbanisme de la Generalitat—; el pas soterrat, per la traça actual del tren —la preferida de l’ajuntament—, i el pas per llevant, al costat de l’actual variant de la N-II —opció triada pels que veuen el polígon del Far-Vilamalla com a nova base duanera i logística d’aquest cantó de la frontera espanyola.

Prèviament, l’any 2000, l’ajuntament de Figueres va encarregar a tres universitats —UPC, director del treball, UdG i UB— l’estudi de la situació territorial i urbanística de la ciutat als efectes de formular una estratègia territorial i urbana, pensant en l’arribada del TAV i en els seus efectes econòmics, socials i urbanístics. Les conclusions d’aquest estudi i els esdeveniments posteriors posen de manifest la importància de aquest fet i la necessitat de reflexionar-hi de manera específica, defugint i emprenent una sèrie d’accions urbanístiques que adeqüin la ciutat a les noves condicions.