CAT / CAST / ENG
 
 
Planos y proyectos > Planes especiales urbanísticos > Plan especial urbanístico de la meseta Gardeny 
 

Plan especial urbanístico de la meseta Gardeny

2009 - en curso

Ricard Pié
Josep M. Vilanova
Directores del proyecto

Anna Majoral
Coordinadora

Purificación Díaz
Teresa Pazos
Marianela Motkoski
Arquitectas

Sergi Obon
Filólogo

Clara Gilibets
Administrativa

Colaboradores
Romà Miró
Abogado

Xavier Testar
Biólogo

Anna Zahonero
Bióloga

Sílvia Martín
Ambientóloga

Sergi Abellán
Ingeniero técnico agrícola

Jordi Julià
Álvaro Nicolás
Ingenieros de caminos, canales y puertos

Clara Baltà
Arquitecta

Miquel Àngel Sala
Arquitecto

La redacción de este Plan especial es una buena ocasión para repensar la ordenación del parque y evaluar y reformular los objetivos que se planteaba el Plan general. Lleida es una ciudad con dos mesetas. La de la Seo ha quedado en el centro de la ciudad, rodeada, convertida en el parque central. La de Gardeny ha quedado en el extremo suroeste de la ciudad, como un contrapunto al parque fluvial de la Mitjana. Ambos se formalizan como un cierto apéndice del plano de la ciudad. El Plan general de Lleida apostó por una ciudad compacta, por un crecimiento acotado que se organiza de forma radial al norte del río y en malla en la margen izquierda. La meseta de Gardeny queda situada entre la mancha compacta del norte, la carretera de Zaragoza en la partida de Rufea y el río, la traza del tren de alta velocidad y el barrio de la Mariola. El Plan general de 1995-2015 planteaba tres grandes objetivos: hacer de la colina uno de los grandes parques de la ciudad; convertir este lugar en un centro científico y tecnológico en colaboración con la Universidad de Lleida, y recuperar y valorar el patrimoni arquitectónico y paisajístico del lugar. Los tres objetivos se mantienen absolutamente vigentes. La transformación de la colina en uno de los grandes parques de la ciudad y la consecución de su integración urbana dependen de dos tipos de actuaciones: mejorar la accesibilidad del conjunto, sobre todo en referencia al acceso de peatones desde el pie del castillo de los Templarios hacia la calle Major, por la calle del alcalde Costa y la avenida de Madrid, y considerar los tratamientos de las otras tres caras de la colina.

<!--[if gte mso 9]><xml> Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4 </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <!-- /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} > <! [endif] >

Ambdós es formalitzen com un cert apèndix del plànol de la ciutat. El Pla general de Lleida va apostar per una ciutat compacta, per un creixement acotat que s’organitza de forma radial al nord del riu i en malla a la riba esquerra. El turó de Gardeny queda situat entre la taca compacta del nord, la carretera de Saragossa en la partida de Rufea i el riu, la traça del tren d’alta velocitat i el barri de la Mariola. El Pla general de 1995-2015 plantejava tres grans objectius: fer del turó un dels grans parcs de la ciutat; convertir aquest indret en un centre científic i tecnològic en col·laboració amb la Universitat de Lleida, i recuperar i valorar el patrimoni arquitectònic i paisatgístic del lloc. Els tres objectius es mantenen absolutament vigents. La transformació del turó en un dels grans parcs de la ciutat i l’assoliment de la seva integració urbana depenen de dos tipus d’actuacions: millorar l’accessibilitat del conjunt, sobretot pel que fa a l’accés de vianants des del peu del castell dels Templers cap al carrer Major, pel carrer de l’alcalde Costa i l’avinguda de Madrid, i considerar els tractaments de les altres tres cares del turó.redacció d’aquest Pla especial és un bon moment per repensar l’ordenació del Parc i avaluar i reformular els objectius que es plantejava el Pla general.

 

«Lleida és una ciutat de dos turons», tal com diu Josep Maria Llop en el Programa URB-AL. El turó de la Seu ha quedat al centre de la ciutat, envoltat, convertit en el parc central. El turó del Gardeny ha quedat a l’extrem sud-oest de la ciutat, presentant-se com un contrapunt al parc fluvial de la Mitjana. Ambdós es formalitzen com un cert apèndix del plànol de la ciutat. El Pla general de Lleida va apostar per una ciutat compacta, per un creixement acotat que s’organitza de forma radial al nord del riu i en malla a la riba esquerra. El turó del Gardeny queda situat entre la taca compacta del nord, la carretera de Saragossa en la partida de Rufea i el riu, la traça del tren d’alta velocitat i el barri de la Mariola.

El Pla general de 1995-2015 plantejava tres grans objectius: fer del turó un dels grans parcs de la ciutat; con­vertir aquest indret en un centre científic i tecnològic en col•laboració amb la Universitat de Lleida i recuperar i valorar el patrimoni arquitectònic i paisatgístic del lloc. Els tres objectius es mantenen absolutament vigents.

La transformació del turó en un dels grans parcs de la ciutat i l’assoliment de la seva integració urbana passen per dos tipus d’actuacions: millorar l’accessibilitat del conjunt, sobretot pel que fa a l’accés de vianants des del peu del castell dels Templers cap al carrer Major, pel carrer de l’alcalde Costa i l’avinguda de Madrid; i considerar els tractaments de les altres tres cares del turó.

Planta propuesta
Urbanismo
Ordenación del territorio
Paisajismo
Equipamientos
Infrastructuras
 
documents
GDN_PPT.pdf