Des de l'any 2004, Equip BCPN, SLP està treballant en diverses de les illes de Cap Verd, desenvolupant estudis estratègics que tenen un seguit d'objectius i estratègies de futur. Aquestes treballs tracten d'establir unes pautes per a un desenvolupament turístic sostenible, ordenat i controlat, en el qual es tinguin en compte els valors del territori i es respectin.
La redacció d’aquest Pla especial és un bon moment per repensar l’ordenació del parc i avaluar i reformular els objectius que es plantejava el Pla general. Lleida és una ciutat de dos turons. El turó de la Seu ha quedat al centre de la ciutat, envoltat, convertit en el parc central. El turó de Gardeny ha quedat a l’extrem sud-oest de la ciutat, presentant-se com un contrapunt al parc fluvial de la Mitjana.
Des de l'any 2004, Equip BCPN, SLP està treballant en diverses de les illes de Cap Verd, desenvolupant estudis estratègics que tenen un seguit d'objectius i estratègies de futur. Aquestes treballs tracten d'establir unes pautes per a un desenvolupament turístic sostenible, ordenat i controlat, en el qual es tinguin en compte els valors del territori i es respectin.
Els Plans Directors Municipals (PDM) són un instrument de planejament que regeixen l’organització espacial de la totalitat del territori municipal que abracen. L’objectiu dels mateixos és l’ordenació i el desenvolupament dels municipis de São Miguel, São Salvador do Mundo i Santa Cruz.
El Pla director urbanístic de les Valls d'en Bas i del Ges i el Bisaura té per objectiu evitar que la construcció del túnel de Bracons, una infraestructura viària molt polèmica, perquè transcorre per un paratge de gran bellesa, es converteixi en una ocupació indiscriminada del territori.
El projecte de Directrius d'Ordenació del Litoral Canari torna a posar l'accent en un dels espais més complexos, per la intensitat d'usos que s'hi desenvolupen, la singularitat dels fenòmens que s'hi produeixen i la convergència i contraposició de les competèncias i interessos que s'hi donen.
La redacció del POUM de Calafell s'enfronta a dos tipus de qüestions, a un conjunt de tòpics que són comuns a d'altres municipis, per grandària, població, activitats o situació, i a singularitats, problemes i potencialitats, que la distingeixen de la resta i que, sovint, són la clau para dur a terme els reptes futurs.
Els criteris, objectius i solucions generals que es proposen en el nou POUM responen a la pregunta sobre què vol ser la ciutat d’Igualada en els propers anys. La resposta es pot resumir en una frase: preveure una ciutat per a 50.000 habitants de dret, capaç de liderar el desenvolupament de la comarca i del continu urbà que constitueix l’àmbit ordenat pel Pla director urbanístic d’Òdena.
The Plan provides a guiding framework for implementation throughout the territory of Catalonia with the policies established by law the right to housing.
Housing as a social right, as formulated in Article 31 of the European Social Charter (revised) of 1996, and is specific to the area of Catalonia in the law the right to housing 2008.
Needs and actions in the 2007-2016 National Pact signed by all social and economic agents which are part of the housing policies of the Generalitat of Catalonia.
It assesses the social housing needs by specific groups (youth, elderly, people at risk of exclusion and poorly housed population) and provides actions to address these needs, with new houses, with mobilization of vacant homes and aid economic to facilitate access to housing or lose it. It also quantifies the objectives of the rehabilitation of buildings and homes with environmental improvement goals and better accessibility.
La revisió del POUM de Sant Fost de Campsentelles suposa la revisió del pla vigent, aprovat el 18 de febrer de 1987, i del seu desplegament fins l’actualitat. El procés de revisió del planejament urbanístic vigent es va iniciar a principis de l’any 2000 i el juliol de 2001 es va sotmetre a informació pública el document de l’Avanç de Pla.
Las Àrees Residencials Estratègiques van ser creades pel Decret 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística per tal de proveir sòl urbanitzat per a la construcció d’habitatge assequible, fent així efectiu el dret de la ciutadania a un habitatge digne i adequat, juntament amb habitatges produïts per al mercat lliure, seguint un procediment singular de redacció i tramitació del planejament general, derivat i executiu. L'ARE de la Porta Sud de Terrassa pertanyia al Pla Director Urbanístic del Vallès Occidental.
Per tal de resoldre l’important dèficit acumulat d’habitatges requerits d’ajuts pública Catalunya, es considera imprescindible
que l’administració de la Generalitat assumeixi part de la tasca de creació de sòl residencial a través del desplegament de diverses ARE mitjançant un instrument de planejament supramunicipal com és el Pla director urbanístic.
El Projecte d’Intervenció Integral del nucli antic d’Olesa de Montserrat es va fer a través de la convocatòria d’ajuts per a la Millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial de 2008. El projecte va suposar una continuïtat en l’acció desenvolupada per l’ajuntament de revitalització integral de l’àrea urbana més antiga de la ciutat, per retornar-li el rol de centralitat urbana que li correspon i millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.
Este documento de Diagnóstico preliminar formaba parte de la primera fase de la Estrategia para la sostenibilidad de la costa, llevada a cabo del Ministerio de Medio Ambiente. Concretamente, el despacho se encargó del asesoramiento urbanístico en la demarcación hidrográfica de Cataluña para la consultora Prointec. Este Diagnóstico se consideró preliminar en cuanto que se debía contrastar con el resto de administraciones y actores, pero se elaboró en detalle por el grado de estudio y el nivel de definición espacial.
Terrassa és una ciutat madura, que juga un paper destacat dins la Regió Metropolitana, perquè actua com element articulador d’una part significativa del sistema de ciutats d’aquesta Regió. Aquest paper s’ha reforçat especialment en les dues últimes dècades, com a conseqüència de la millora en les infraestructures. Amb el pas del temps algunes d'aquestes infraestructures han resultat insuficients.
Aquest POUM és el resultat de la revisió de les Normes Subsidiàries de Peralada, aprovades definitivament el dia 7 d’octubre de 1993. El pla aposta clarament per un model compacte, que eviti la dispersió en el territori, classificant d’urbanitzable els sòls situats entre el nucli i el golf, a la vegada que aposta per la rehabilitació i la renovació del sòl urbà.
Aquest document, que va ser un encàrrec de l’INCASÒL, recull les reflexions i propostes urbanístiques sobre les potencialitats de l'àrea urbana situada als barris sud de Badalona, prenent com a punt de partida la possible transformació del barri de Sant Roc. Els treballs obren una perspectiva àmplia sobre la posició urbana i metropolitana d'aquest àmbit de la ciutat, perquè les dinàmiques actuals i les futures no es poden entendre si no és des d’aquesta visió global.
El pla pretenia posar al dia les propostes urbanístiques del Pla general de 1986, introduir les recomanacions dels planejaments territorials i prendre posicions davant les noves condicions d’accessibilitat que presentava el municipi. També es furmalava la necessitat de requalificar el turisme, ordenar el paisatge, gestionar el medi i reconsiderar la qualitat i quantitat de l'oferta urbanística.
La connexió de les xarxes espanyola i francesa per la Jonquera oferia a la ciutat de Figueres la possibilitat d'aparèixer en el map europeu de les ciutats amb estació per al TAV. La discusió sobre el pas de la via va girar al voltant de la posició que havia d'ocupar, a ponent, a llevant o soterrada per la traça actual. En una darrera fase es va elaborar un projecte de cooperació transfronterera (INTERREG) i un Pla per a l'obertura de l'avinguda de la Nova Estació.
L’ajuntament de Figueres va iniciar al 2004 els estudis per a la reordenació urbanística del sector objecte d’aquest document de modificació puntual del pla general, amb la finalitat de preparar urbanísticament aquesta zona en relació a la previsible ubicació de l’estació del tren d’alta velocitat en el terme municipal de Vilafant, en direcció a la prolongació del carrer Avinyonet.
Aquest estudi va ser una reflexió sobre el futur paisatgístic, urbanístic i territorial de la comarca del Garraf en un moment en què la Generalitat estava redactant els plans territorials i havia començat a treballar en el de la Regió Metropolitana de Barcelona. Es va partir de les previsions de creixement de Catalunya i la Regió Metropolitana per a l'any 2026, així com els estudis endegats pel Consell Comarcal.
Los trabajos para el Valle del Gran Rey en la isla de La Gomera se iniciaron en el 2002, cuando se asesoró a la empresa pública GesPlan S.A. en la redacción de un diagnóstico propositivo previo a la redacción del Plan Territorial Parcial del Litoral del Valle, encargado por el gobierno de Canarias. Años más tarde este plan entró a formar parte del proyecto OLITORA, de Ordenamiento y Dinámica de la Franja Costera, que se enmarcaba en el Programa de la Iniciativa Comunitaria INTERREG III B, Azores-Madeira-Canarias.
El treball de Boavista és un encàrrec de l'empresa estatal de Cap Verd per a l'estudi del desenvolupament turístic d'aquesta illa, que és l'única sortida econòmica que se'ls ofereix. El problema que es planteja és que normalment les inversions que hi estan interessades tenen per costum imposar les seves condicions, a exigir els millors terrenys i a tenir una total autonomia en la seva execució.
L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, l’any 1998, va decidir desenvolupar una sèrie d’actuacions urbanístiques, entre les quals hi havia l’àmbit del camí Ral. Fruit d’aquella decisió ha estat la redacció i aprovació de la Modificació Puntual del Pla General i el Pla Parcial de Camí Ral.
En aquest informe es va fer una aproximació a aquelles qüestions territorials que podien servir per avaluar el grau d’autonomia que podia assolir el municipi de Cadaqués en relació a l’ordenació de la comarca de l’Alt Empordà i viceversa. Metodològicament, es van fer dues lectures dels materials i un reconeixement detallat del lloc.
La redacció d'aquest estudi va ser un encàrrec a tres universitats catalanes: UdG, UB i UPC, sota la direcció d'aquesta última, per reflexionar sobre el futur de la ciutat, en un moment de grans canvis de la seva posició geoestratègica, per la desaparició de les fronteres, la construcció de noves infraestructures de comunicació i l'auge i protagonisme del sistema turístic de la costa.
L'ajuntament de Castell–Platja d’Aro, l’any 1998, va decidir desenvolupar una sèrie d’actuacions urbanístiques entre les quals hi havia la zona esportiva de Castell–Platja d’Aro, anomenada “l’Eixample Castell”. Fruit d’aquella decisió ha estat la redacció i aprovació de la Modificació Puntual del Pla General, el Pla Parcial de l’Eixample Castell i el Projecte d’Urbanització del Pla Parcial de l’Eixample Castell.
L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, l’any 1998, va decidir desenvolupar una sèrie d’actuacions urbanístiques, entre les quals hi havia la Rambla Castell. Fruit d’aquella decisió ha estat la redacció i aprovació de la Modificació Puntual del Pla General, el Pla Parcial de Rambla Castell i el Projecte d’Urbanització del Pla Parcial.
Aquest estudi tenia per objecte analitzar des des diferents perspectives les ciutats immediates que formen l'arc metropolità, dins de la Regió Metropolitana de Barcelona. Les set ciutats que es van analitzar eren Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú.
Després de vint anys de vigència del Pla encara restaven per executar les peces més importants: l'eixample, el parc dels Estanys, la connexió de Platja d’Aro amb el nucli històric de Castell d’Aro, la formació d'un petit eisample residencial en el nucli de Castell d’Aro, la unió entre les trames urbanes de Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro i la finalització del port interior de la Marina.
El Pla de Torroella de Montgrí, que havia guanyat el Premi Nacional d'Urbanisme de 1983, s'havia plantejat tres grans reptes: recuperar l'autoestima de la població a través d'un reconeixement del valor patrimonial del seu territori, eliminar falses expectatives urbanístiques que tacaven pràcticament tota la plana al·luvial, i proposar una ordenació molt minuciosa de la seva forma arquitectònica.
La Revisión del Plan debía proteger los núcleos históricos y el espacio rural; al mismo tiempo, debía dotar a este enclave de una estructura acorde con la escala que tenía y podía tener. Como solución a estas cuestiones y para mantener la continuidad entre el espacio urbano y el agrícola se optó por tomar la red viaria rural como soporte de la red urbana, favoreciendo un tránsito moderado entre lo urbano y lo rural, de acuerdo con las condiciones del lugar.
La redacció del Pla Especial de Reforma Interior i de Protecció de l'Àmbit Visual del Port –que va merèixer el Primer Premi Gabriel Alomar de Mallorca de 1996–, va afrontar de forma específica la qüestió de la configuració geogràfica del lloc; de la forma d'olla tancada del seu enclavament. Aquesta condició feia que l'entorn de l'espai portuari fos molt sensible als impactes paisatgístics de qualsevol intervenció en les parets d'aquest petit amfiteatre.
La redacció dels Criteris de disseny per a la creació d'un parc Metropolità en l'àrea del Manzanares Sud de la Comunitat de Madrid va tenir com a primer objectiu donar valor social a un gran espai (2.000 ha), culturalment poc apreciat per les seves característiques naturals i pel fet de patir una forta degradació en algunes de les seves parts.
Dins dels treballs d'ordenació de poblacions i paratges d'alta qualitat es troba l'ordenació del centre històric de Pollença. Aquest nucli –situat al litoral nort de Mallorca, separat de la costa– conserva un alt valor ambiental i patrimonial gràcies a la cura que van tenir una sèrie d'arquitectes al servei de l'administració local, que van veure en aquest nucli una plataforma per acollir l'activitat artística de l'illa.
La revisión del plan se presentó como un trabajo de arqueología urbana y territorial, en el que estudiar y proteger tanto el conglomerado edificado como el espacio rural. Por la forma como se trabajó y por las diferencias que planteaba con respecto a todo lo que se había hecho anteriormente, el plan de Alcañiz fue un trabajo artesanal. Se intentaba, sobre todo, preservar sus valores paisajísticos y de ciudad monumento, porque este era el único patrimonio colectivo que podía servir para recuperarse y construir un futuro diferente.
El Pla Especial de Reforma Interior del barri de Vallbona va ser el document que va tancar el procés de substitució i enderroc dels habitatges en pitjor estat per donar pas a un altre de normalització, que havia de servir per impulsar la millora del parc edificat gràcies a la seva legalització i atraure nova població per renovar i augmentar el pes demogràfic del barri en el conjunt de la ciutat. Aquests objectius no s'han aconseguit fins no fa gaire de forma espontània.
A la dècada dels 70, en els darrers anys del franquisme, van aparèixer a Espanya una sèrie de moviments socials que denunciaven les males condicions de vida a la ciutat. La falta de mecanismes democràtics feia impossible un canvi que parés la dinàmica especulativa i esmenés les grans mancances. En aquest context, la majoria de les associacions de veïns de Barcelona es van convertir en plataformes reivindicatives a favor dels drets urbans de la població i d'un habitatge digne.
Los trabajos para la redacción del Plan de Ordenación Insular de Tenerife fue una ocasión para poner al día algunas de las reflexiones propias elaboradas sobre el turismo, la costa y el paisaje. En este trabajo había que redactar un diagnóstico de la situación del litoral e indicar cuales eran las líneas de ordenación a seguir.
El projecte va sorgir d'uns primers treballs d'assessoria en temes turístics-costaners per a la Revisió del Pla General d'Urbanisme de Calvià, dirigit pels arquitectes Eduardo Leira i Damián Quero. Inicialment, aquest assessorament havia de circumscriure als problemes de la costa i a les estratègies de rehabilitació del teixit turístic del litoral, però a causa de la situació especialment greu en alguns dels seus trams, es va demanar que s'estudiés com resoldre un d'ells, Magaluf.
Los trabajos para la redacción del Plan de Ordenación Insular de Gran Canaria fue una ocasión para poner al día algunas de las reflexiones propias elaboradas sobre el turismo, la costa y el paisaje. En este trabajo había que redactar un diagnóstico de la situación del litoral e indicar cuales eran las líneas de ordenación a seguir.
Vam rebre l'encàrrec de ser els assesors en qüestions turístiques i costaneres de la Revisió del Pla General d'Urbanisme de Calvià, dirigit pels arquitectes Eduardo Leira i Damián Quero. Es van redactar dos documents, La costa como espacio turístico. Equipamiento y paisaje i Las piezas mínimas del territorio turístico. El treball es va completar amb una proposta de desenvolupament turístic: La Marina.
El projecte per a la Marina de Calvià va ser una aposta per canviar la dinàmica de degradació que estava patint la urbanització de Magaluf i introduir un element que permetés refer tot el conjunt. Com a proposta ambiciosa va requerir d'un estudi de viabilitat tècnica que va servir per fixar el projecte definitiu.
El passeig marítim de Sant Antoni de Calonge forma part d'un grup de treballs encarregats per la Direcció General de Ports i Costes del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme per resoldre la façana urbana de diversos punts de la costa espanyola. D'aquest período en destaquen tres treballs: el passeig marítim de la Vila Olímpica de Barcelona, el de Platja d'Aro i el de Sant Antoni de Calonge.
El Estudio sobre las parcelaciones, asentamientos y núcleos de población en el suelo urbanizable y no urbanizable de Mallorca encargado por el Ayuntamiento de Palma permitió discutir sobre los procesos de transformación residencial del suelo rural, desde sus orígenes históricos en forma de possessions hasta sus formas contemporáneas de las parcelaciones ilegales.
Aquest informe que ens va encarregar l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va supusar una oportunitat per comprovar l'operativitat dels mètodes d'estudi del paisatge que s'estaven forjant en aquest despatx. L'autopista A-7 és el tercer cinturó de Barcelona i un tram de l'eix de connexió entre Europa i la península ibèrica. Des de la seva construcció –com un corredor viari autista amb el territori pel qual transita–, s'ha reclamat la seva transformació en un gran eix territorial i en la rambla central de la ciutat metropolitana del Vallès.
L'ordenación urbanística de Castell-Platja d’Aro formava part de la revisió del planejament de tres municipis de la vall del Ridaura. Va ser un treball que plantejava nombrosos interrogants, perquè es tractava d'un municipi exclusivament turístic que s'havia desenvolupat sense un planejament creïble. Tot i els antecedents -el caos i la corrupció que hi havien regnat-, s'apreciava un cert ordre tant en el traçat de la xarxa viària com en la distribució d'usos en el territori.
Les característiques urbanes de Sant Feliu de Guíxols són molt diferents a les de Platja-Castell d’Aro, municipi situat també a la vall del riu Ridaura, tot i que un i altre són peces complementàrias i indisolubles. Sant Feliu és una ciudad marítima, situada en un petit amfiteatre natural –de fundació real–, la raó de ser de la qual va ser contrarrestar el poder de l'Església i controlar un port estratègic.
Quan es va reinstaurar la Generalitat provisional de Catalunya es va dur a terme una operació massiva de revisió del planejament urbanístic municipal dels territoris catalans que tenien majors deficiències urbanístiques. Aquesta operació es va organitzar a partir de plans de caràcter supramunicipal, que agrupaven municipis segons criteris territorials i de cohesió urbana. L'encàrrec que vam rebre incloïa els tres municipis de la vall del Ridaura: Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Santa Cirstina d'Aro.
El tercer pla que vam realitzar a la comarca del Baix Penedès va ser el Pla de Protecció del nucli històric de Sant Vicenç de Calders, amb l'objectiu de conservar les seves característiques i millorar la seva connexió amb la plana turística situada entre el municipi i el mar.
El segon pla que vam redactar va ser el de l’Arboç. En aquest cas, el treball va ser una oportunitat per repensar el futur d'una població a partir de la reinterpretació del seu passat. La redacció del Pla podia ser una bona ocasió per esbrinar perquè el seu esplendor passat no tenia continuïtat en el present, i per preguntar-se com havia d'afrontar el seu futur. Aquesta petita vila era una població amb una dinàmica urbana molt reduïda en aquell moment, tot i que havia tingut un passat relativament important.
Els primers treballs professionals com a arquitectes de Ricard Pié i Rosa Barba es van realitzar a la comarca del Baix Penedès. Posteriorment, aquesta relació es va transformar en un compromís amb diversos moviments cívics i culturals que van aparèixer durant la transició política espanyola: l'Assemblea de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana (CCC) i altres.
En paral·lel als plans generals d'aquest període, que constituïen la principal línia argumental del treball professional del despatx, hi va haver alguns treballs d'ofici que van terir el valor de la posada en pràctica d'alguns arguments. En aquest document, el PERI de La Miranda —Sant Just Desvern, Àrea Metropolitana de Barcelona— el dibuix del plànol va constituir l'argument central del pla. Es tractava d'utilitzar la caligrafia del plànol com a part fonamental del discurs del projecte.
El primer plan d'ordenació que es va redactar va ser el de Banyeres del Penedès, un municipi agrícola de menys de 2.000 habitants, que depenia econòmicament dels llocs de treball que oferia una de les grans indústries que es trobaven a la comarca. Va ser un document segurament excessiu, en relació amb les tensions urbanes que patia, però ens va servir per reflexionar sobre la relació històrica que hi havia entre les transformacions econòmiques de l'agricultura i les formes de colonització del territori.
El Pla Especial de Millores del Torrent de Tapioles va ser un planejament instrumental de construcció de 170 habitatges de promoció pública, per reallotjar la població que tenia majors problemes socials i un habitatge en condicions més precàries.
El primer dels treballs va ser l'estudi detallat de la situació de la població resident i de l'estat dels habitatges, a través de l'aixecament d'una detallada topografia social i urbanística del conjunt. El Laboratori d'Urbanisme de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i, en especial, la tesi doctoral del professor Joan Busquets, havien estudiat el fenomen de la urbantizació marginal a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i havien pres el barri de Vallbona com un dels casos d'estudi.
Després de treballar en la redacció del PGM de Barcelona, el primer encàrrec professional va ser l'elaboració d'un document d'anàlisi i d'alternatives a les propostes presentades en un concurs de caràcter restringit –que va organitzar l'Àrea Metropolitana de Barcelona– per a l'ordenació de la nova ciutat (ACTUR) de “Riera de Caldes”.