El projecte d'habitatges a Vila-seca era el resultat d'un conveni entre l'Ajuntament i la propietat per cedir un gran espai obert –sobre l'antiga carretera– en el centre d'aquesta població, que el Pla general volia convertir en un saló urbà coronat per aquest espai obert. La solució escollida, que reduïa una part substantiva de l'aprofitament urbà del pla anterior, obligava a compactar l'edificabilitat per guanyar espai lliure. Aquesta condició va obligar que el projecte residencial es resolgués amb una solució molt densa, que es va repartir en dues peces: una d'elles rectangular, situada a continuació d'una illa de cases que ja estava edificada; i una altra triangular, oberta a les tres cares. L'ordenació del solar rectangular es va fer per bandes d'usos juxtaposades. Una d'elles formava una seqüència de serveis que anava de façana a façana: l'altra, una línia de cambres que ventilaven per patis, a les quals només hi donaven els dormitoris. El solar triangular es desenvolupava amb gairebé totes les cambres amb façana a carrer. Les dues solucions oferien solucions molt diferents, perè ambdues intentaven donar una resposta de qualitat.