El projecte d'Escola Universitària d'Infermeria i Fisioteràpia de la Fundació Blanquerna va ser una operació de substitució d'un ala del recinte hospitalari del modernisme tardà de la Mútua de l’Aliança de la Salut de Barcelona per un edifici nou de caràcter universitari. Aquesta actuació va ser objecte d'una relativa controvèrsia: en primer lloc, perquè el nou edifici tenia una superfície menor que el que ja hi havia, i en segon lloc, perquè es derribava una construcció que tenia una planta baixa inclosa en el projecte original de l'hospital.

Va ser necessari demostrar a la propietat que el nou edifici era més racional i eficient que l'existent, i a l'ajuntament de Barcelona que era possible fer una intervenció que millorès el conjunt i tingués una millor integració amb el seu entorn urbà.

L'edifici final té un cos central de façana quadrada en el qual es desenvolupa el programa d'aules i seminaris i dues torres d'accés col·locades als seus dos extrems. Tàcnicament, la construcció és molt sòbria i les geometries són senzilles i concordes amb les traces de l'edifici històric de l'hospital.