La redacció dels Criteris de disseny per a la creació d'un parc Metropolità en l'àrea del Manzanares Sud de la Comunitat de Madrid va tenir com a primer objectiu donar valor social a un gran espai (2.000 ha), culturalment poc apreciat per les seves característiques naturals i pel fet de patir una forta degradació en algunes de les seves parts.
Per convertir aquest territori en un parc metropolità no era suficient reivindicar els seus valors naturals -que no responien a patrons socials acceptats- o el seu valor estratègic, sinó que era necessari convèncer la població del seu alt valor paisatgístic. Només d'aquesta manera es podia redactar un projecte que unís la dimensió ecològica i ambiental amb les seves condicions paisatgístiques. La conquesta social d'aquest espai passava per ensenyar a la població com mirar-lo. Per aconseguir-ho, es proposava construir, en primer lloc, una xarxa de recorreguts seguint els traçats del riu Manzanares, la riera de la Gavia i la malla de carrerades i camins històrics que el creuen, i en segon lloc, tractar-los com a recorreguts d'observació paisatgística i d'interpretació del lloc. A partir d'aquesta estratègia, els criteris de disseny del parc passaven per l'ordenació de les diferents parts del territori en funció de com es relacionaven les particularitats de cada racó amb la rotunditat del marc general. Tot això, s'acompanyava d'algunes consideracions sobre el traçat de les grans infraestructures. Per un costat, com a traçats i miradors paisatgístics del parc, i per l'altre, com a elements a integrar en ell mateix.