El Pla Especial de Millores del Torrent de Tapioles va ser un planejament instrumental de construcció de 170 habitatges de promoció pública, per reallotjar la població que tenia majors problemes socials i un habitatge en condicions més precàries.

El projecte pretenia resoldre aquesta qüestió i, al mateix temps, ajudar a la formació d'un primer centre urbà i a l'establiment d'una tipologia arquitectònica pròpia, a mig camí entre l'habitatge unifamiliar en planta baixa –que reclamava la gent del barri– i l'habitatge plurifamiliar –que proposava l'Administració–.

El projecte residencial va intentar mantenir una relació entre l'habitatge i el sòl a través d'una proposta resolta amb dos dúplex superposats, cadascun dels quals tenia accés directe a un pati posterior-jardí. A més, es perseguia la creació d'una façana urbana –que servís per presentar el barri a la ciutat– i un petit centre urbà –que ajudés a regenerar el conjunt–.

Desgraciadament, el Patronat Municipal de l'Habitatge va renunciar a aquest projecte per raons econòmiques i va optar per una solució en blocs. Aquesta mesura, si bé va permetre reallotjar a la població més necessitada, no va aportar els valors necessaris per fixar les bases de la rehabilitació del conjunt ni una forma urbana suficient per convertir aquell conglomerat en un espai urbà articulat.