El primer plan d'ordenació que es va redactar va ser el de Banyeres del Penedès, un municipi agrícola de menys de 2.000 habitants, que depenia econòmicament dels llocs de treball que oferia una de les grans indústries que es trobaven a la comarca. Va ser un document segurament excessiu, en relació amb les tensions urbanes que patia, però ens va servir per reflexionar sobre la relació històrica que hi havia entre les transformacions econòmiques de l'agricultura i les formes de colonització del territori.
En aquest pla es tractava de veure com cada canvi en les formes d'explotació agrícola o industrial del territori es traduïa en les formes de construcció de les comunicacions i de l'espai residencial. Així doncs, va ser possible descobrir com el pas de l'economia cerealista a la vinya es reconeixia en l'aparició dels petits creixements residencials al voltant de les masies, o com es passava del camí rural –com a pauta de creixement a la carretera d'accés– a l'estació de ferrocarril del municipi veí –com a infraestructura de suport per a una petita parcel·lació suburbana– i del creixement per agregació de parcel·les i edificació d'habitatges a la suma d'operacions autònomes per a grups d'habitages obrers, quan l'economia industrial va arribar a la zona.
El pla va servir per posar ordre i endegar les primeres urbanitzacions de segona residència, que s'havien despenjat de la xarxa territorial de camins, i a la vegada, fixar les regles d'edificació que fins a la data s'havien regit pel costum, però que perillaven a l'arribada d'interpretacions ridículament especulatives.