En paral·lel als plans generals d'aquest període, que constituïen la principal línia argumental del treball professional del despatx, hi va haver alguns treballs d'ofici que van terir el valor de la posada en pràctica d'alguns arguments. En aquest document, el PERI de La Miranda —Sant Just Desvern, Àrea Metropolitana de Barcelona— el dibuix del plànol va constituir l'argument central del pla. Es tractava d'utilitzar la caligrafia del plànol com a part fonamental del discurs del projecte.

El Pla General Metropolità de Barcelona (PGM) havia qualificat totes les urbanitzacions d'origen marginal com a zona de rehabilitació. Si bé és cert que totes elles compartien un mateix punt de sortida, la seva evolució durant la dècada dels setanta i vuitanta va ser totalment diferent. Mentre que Vallbona –una altra urbanització marginal en la qual també vam treballar– encara és una de les zones més precàries de la Regió Metropolitana de Barcelona, altres urbanitzacions –com La Miranda– van madurar fins a la seva definitiva consolidació gràcies a la seva regulació i urbanització per part del primer ajuntament democràtic de Sant Just Desvern.

Per a aquest cas, el PERI es va redactar com un acte de reconeixement de la seva nova condició legal i a manera de plec de condicions per a la seva introducció en el mercat immobiliari regular. El dibuix curós de totes les seves parts, l'atenció a la topografia i la preocupació per les seves vistes, així com la forma en què es van presentar les regulacions que l'afecten, van supusar un esforç per destacar aquest canvi i resoldre els problemes que plantejava l'edificació d'una zona topogràficament tan difícil a través de l'absoluta artificialització arquitectònica del relleu.