L'ordenación urbanística de Castell-Platja d’Aro formava part de la revisió del planejament de tres municipis de la vall del Ridaura. Va ser un treball que plantejava nombrosos interrogants, perquè es tractava d'un municipi exclusivament turístic que s'havia desenvolupat sense un planejament creïble. Tot i els antecedents -el caos i la corrupció que hi havien regnat-, s'apreciava un cert ordre tant en el traçat de la xarxa viària com en la distribució d'usos en el territori.

El desenvolupament turístic de Platja d’Aro reunia tots els tòpics del turisme de l'època: les urbanitzacions de prestigi, inspirades en les de la costa cantàbrica francesa; el front marítim edificat en altura, amb ressonàncies procedents de la Costa Blava i Montecarlo; la marina, inspirada en el Languedoc i arquitectura brutalista; l'arquitectura moderna de la mà d'Antonio Bonet Castellana, i una activitat frenètica en el comerç, la moda o la festa nocturna. A Platja d’Aro hi havia de tot excepte oferta hotelera, a causa d'una clàusula monopolística que s'havia inclòs en els primers contractes de compra-venda. La qüestió més important que es va haver de desentranyar en aquest pla va ser entendre les claus territorials i econòmiques de la urbanització turística. L'estructura territorial es va posar de manifest amb el dibuix d'una perspectiva a vista d'ocell, en la qual es veia que l'ordre geomètric de la xarxa viària i el parcel·lari procedien del cadastre de rústica traçat a principis del segle vint, en els treballs de dessecació i rotulació agrícola de tota la vall. Si es respectava aquesta pauta i s'entenia com s'havien anat especialitzant les diverses parts del teixit urbà, s'obtenien les claus per resoldre els problemes de congestió de la trama urbana i d'ordenació del caos urbanístic.