Dins dels treballs d'ordenació de poblacions i paratges d'alta qualitat es troba l'ordenació del centre històric de Pollença. Aquest nucli –situat al litoral nort de Mallorca, separat de la costa– conserva un alt valor ambiental i patrimonial gràcies a la cura que van tenir una sèrie d'arquitectes al servei de l'administració local, que van veure en aquest nucli una plataforma per acollir l'activitat artística de l'illa.

El pla especial que es va redactar té tots els ingredients d'un planejament de conservació i protecció del patrimoni: un estudi detallat del conjunt edificat; una anàlisi especial de les peces monumentals; l'arbre genealògic de cada tipologia arquitectònica, i el disseny curós d'una normativa per a l'adequada conservació del nucli. Tanmateix, l'aportació més interessant va ser estructurar el conjunt i donar-li forma i contingut a la relació que hi havia entre les peces més importants del nucli: l'Escalinata del Calvari, la plaça Major i els edificis monumentals. El Pla va resoldre la continuïtat de l'Escalinata fins a la plaça Mayor, presentant-la com una seqüència encadenada de diversos episodis –que van des del punt més alt del Calvari fins al Convent, passant per la plaça Major–. Al mateix temps, aquest espai va ser objecte d'una reflexió específica, perquè es va proposar mantenir la seva configuració, davant d'un projecte de tall decimonònic en el qual es mostrava la façana de l'església a la plaça, que havi quedat a mig fer. Aquesta decisió mostrava com es construeix la ciutat, amb peces de diferents projectes –de vagades contradictòries–, que fan de l'espai urbà un palimpsest de projectes, sovint tan interessants com la pròpia obra construïda.