Després de vint anys de vigència del Pla encara restaven per executar les peces més importants: l'eixample, el parc dels Estanys, la connexió de Platja d’Aro amb el nucli històric de Castell d’Aro, la formació d'un petit eisample residencial en el nucli de Castell d’Aro, la unió entre les trames urbanes de Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro i la finalització del port interior de la Marina. La qüestió que més preocupava l'ajuntament era el pla d'eixample, perquè havia fracassat diverses vegades en el seu desenvolupament. Els projectes que s'havien plantejat no havien resolt de forma raonable els problemes que comportava la seva condició de terrenys inundables. L'eixample estava previst en uns terrenys que servien per laminar l'aigua de la vall en els períodes de pluja de primavera i tardor. Segurament, si no s'hi haguessin instal·latr alguns equipaments des de feia molts anys, la millor opció hauria estat no urbanitzar-los. L'única alternativa raonable era projectar l'eixample i el parc al mateix temps, traslladant a aquest darrer la funció territorial que abans resolien els terrenys de l'eixample. Es tractava de fer un storm wate r per resoldre el problema de la laminació de l'aigua sense necessitat de grans infraestructures i donar contingut mediambiental al parc. La introducció d'aquest argument en el disseny del parc va donar lloc a l'aparició d'un llac permanent, la definició de dues zonas a ambdós costats del llac amb funcions diferents, la possibilitat d'introducir l'aigua depurada al subllit o, senzillament, recordar el caràcter de sòl inundable que havien tingut aquests terrenys.