El Pla director urbanístic de les Valls d'en Bas i del Ges i el Bisaura té per objectiu evitar que la construcció del túnel de Bracons, una infraestructura viària molt polèmica, perquè transcorre per un paratge de gran bellesa, es converteixi en una ocupació indiscriminada del territori.El plan proposa, per una part, condicionar els sistemes urbans existents per donar cabuda a la demanda que pugui generar la millora de l'accessibilitat del sector, i per un altre, protegir l'espai no urbanitzable des d'un punt de vista mediambiental i paisatgístic. L'interès del pla es troba en la forma d'afrontar la protecció del sòl, una regulació paisatgística de doble entrada: mediambiental, com a garantia que s'actua adequadament sobre el medi, i des de la percepció, perquè s'entengui que el paisatge és la representació del territori. En un moment en el qual el paisatge s'utilitza com a eslògan per a tot tipus de debats, és fonamental reivindicar les seves condicions lingüístiques. L'actuació urbanística des del punt de vista paisatgístic no pot substituir totes les altres aproximacions, sinó que s'hi ha de sumar. La mirada paisatgística és aquella que ha convertit la vista en mirada, la mirada en interpretació i la interpretació en projecte. Projectar des del paisatge és fugir de la simulació; fer explícit el que és el territori i ocupar-se de controlar allò que l'emmascara.